DIARI D'UN METGE EN PRÀCTIQUES

Dilluns 21 d’octubre del 2011

Estimat diari,

He començat el dia, com sempre, fent un cafè a la cafeteria que hi ha davant de casa meva. Hi ha la mateixa cambrera de sempre des de fa 4 anys, quan em vaig traslladar. És una dona jove i bastant guapa però per alguna raó no troba ningú amb qui compartir la seva vida. Després de fer el cafè m’he dirigit a la meva consulta, caminant.

Vaig començar amb la consulta del senyor Henrich. Era un home gran d’uns 80 anys, a causa d’un càncer que s’anava estenent, per això li havíem de fer una operació per tallar-li les cames per talque no se li arribi fins al cor. Estàvem ja al quiròfan, preparant tot el necessari per començar l’operació quan, de sobte, es van obrir les portes i va aparèixer un gos ferit. Vaig haver de trucar a un veterinari perque se l’emportés i el pogués atendre com cal. Em vaig quedar al·lucinat en veure la força de supervivència que tenia aquell gos.

Dimarts 22 d’octubre del 2011

Estimar diari

Tots els dies vaig a un hospital on faig pràctiques de tota mena, i així quan em posi de metge fixe pugui atendre qualsevol cosa. Bé doncs, tot va començar a les 10 del matí, hi havia una dona que estava embarassada i que portava tota la nit dilatant a l’hospital. Al final va arribar el moment en qué el nen havia de començar a sortir. En aquell moment a la sala de parts només hi era jo i una altra metgessa. Aquella dona no volia portar el part, deia que els parts eren molt bruts i que portaven molta feina, i que ja que estava en pràctiques, que el portés jo. En aquell moment jo no sabia qué fer, estava histèric, mai havia portat un part. En aquell moment la metgessa va sortir per la porta i em va deixar a soles amb aquella dona cridant de dolor. El nen va començar a sortir, però ràpidament em va venir una pregunta al cap: Com agafo el nen? Quan va sortir el nen el vaig agafar com vaig poder, i gairebé em rellisca i tot. En aquell moment va arribar la pediatra per emportar-se el nen i quan li vaig donar, em vaig recordar que no li  havia tallat el cordó umbilical, li vaig tallar i li vaig donar el nen. I així vaig portar el meu primer part.

Dimecres 23 d’octubre del 2011

Estimat diari,

Em dirigia com sempre a esmorzar a la cafeteria que hi havia davant de casa meva. La previsió del temps deia que seria un dia assolellat, però va ser sortir de casa i començar a ploure a bots i barrals. Vaig arribar a la cafeteria ben xop. Vaig demanar un cafè amb llet ben calent. Vaig arribar a l’hospital molt xop, sort que tenia roba per canviar-me a la gisheta. Vaig canviar-me i em vaig dirigir a la classe que em tocava aquell matí. Aquest cop ens tocava fer autòpsies. La classe va ser molt fluïda. Ja estava a punt de sortir de l’hospital quan vaig sentir la seva veu, la veu de la Sónia, una de les noies que feia les pràctiques amb mi a l’hospital. D’aquí a uns 5 dies tenim un examen molt important i em va demanar si m’agradaria quedar per estudiar junts. Vam quedar per aquella mateixa tarda a casa seva. Quan vaig arribar a casa, em vaig posar a repassar una mica la lliçó. De sobte se’m va passar una idea molt boja pel cap, “ i si agafava un dels pulmons que hi havia al laboratori de l’hospital? Ens ajudaria molt a estudiar” No m’ho vaig pensar dos cops i em vaig dirigir cap a l’hospital. Em vaig infiltrar a l’hospital, no sabia si podria entrar en el laboratori, ja que sempre està tancat amb clau, però aquell dia hi havia algú a dins. Vaig entrar sense fer soroll i em vaig amagar fins que va marxar del laboratori. Vaig agafar el pulmó i em vaig dirigir cap a la porta per sortir. Però quan vaig intentar obrir-la no vaig poder. Em vaig posar histèric, vaig intentar sortir per tots els mitjans, però no vaig poder. Finalment vaig haver-me de quedar allà fins que algú m’obrís la porta.

Dijous 24 d’octubre del 2011

Estimar diari,

Em vaig despertar una mica atordit. No sabia exactament on estava. Al meu costat hi havia un pot amb un pulmó conservat amb líquid. Llavors me’n vaig recordar, havia quedat ahir a la tarda per estudiar amb la Sónia, però no havia pogut anar perquè m’havia quedat tancat en aquella habitació plena de productes químics i alguns òrgans en conserva. Vaig cridar i picar a la porta a veure si algú em sentia i em treia d’allà, però res. Al final, al cap d’unes quantes hores, el professor i metge que hi havia de guàrdia em va deixar sortir, després que li expliqués perquè estava allà dins tancat i em posés unes quantes hores extres de consulta com a càstig. Vaig arribar a casa cansat, fastiguejat i penedit. Si no hagés pensat en aquella bogeria... Que pensaria la Sónia de mi ara, que sóc un canalla per deixar-la plantada. I amb el cap ple de pensaments, em vaig adormir.

Divendres 25 d’octubre del 2011

Estimat diari,

Em vaig aixecar molt aviar aquell matí, em vaig dirigir a la cafeteria, com sempre i ella era allà. La Sónia sabia que cada matí abans d’anar a l’hospital paro en aquella cafeteria per esmorzar. Estava una mica emprenyada. Em va demanar explicacions per haver-la deixat plantada l’altre dia plantada. Li vaig explicar tot el que m’havia passat aquell dia. En acabar d’explicar-li, em va mirar amb cara de sorpresa, com si no s’ho acabés de creure. Normal, perquè era una mica macabra, però al cap i a la fi era la veritat. Finalment la vaig convèncer i vam tornar a quedar per estudiar aquest cop a casa meva. En acabar d’esmorzar ens vam dirigir cap a l’hospital. Vaig estar tot el matí passant consulta, era una cosa molt avorrida i monòtona, per això gairebé ningú volia anar a fer consultes i els metges fixos, a la mínima, ens enviaven a fer consultes. Bé, doncs com ja he dit, va ser un dia molt avorrit. En acabar, em vaig anar cap a casa per endreçar una mica l’habitació i així poder estudiar més còmodes. Finalment va arribar la Sónia, vam estar unes quantes hores estudiant. Es va fer l’hora de sopar i com que era molt tard, vaig demanat unes pizzes i vaig convidar la Sónia a sopar.    

Dissabte 26 d’octubre del 2011

Estimat diari,

Ahir vaig acabar rebentat, entre les pesades consultes i totes les hores estudiant amb la Sónia pff... va ser massa! Avui no pensava sortir de casa, volia estudiar una estona i després volia mirar una pel·lícula. Però a mitja tarda em va sorprendre la visita de la Sónia. Em va venir a buscar per sortir una estona. En aquell moment no em venia de gust, però em va convèncer per sortir de festa aquella mateixa nit. Vaig passar la tarda estudiar durant una estona i després vaig mirar una pel·lícula molt interessant. Va arribar l’hora que havíem quedat per sortir i la Sónia em va passar a buscar amb el seu cotxe. Em va portar a un petit local, però amb un molt bon ambient. La Sónia em va convidar a unes quantes rondes, fins que al final li vaig haver de dir prou, perquè sinó no sabria com tornar a casa.

Diumenge 27 d’octubre del 2011

Estimat diari,

Avui m’he aixecat a les 2 del mig dia. Tenia un mal de cap horrorós a causa de la ressaca, i pensar que demà tenia un examen molt important... Vaig fer una dutxa per espavilar-me una mica i poder posar-me a estudiar, no em quedava gaire per acabar la lliçó, gràcies a que l’altra dia amb la Sónia vaig estar estudiant durant una bona estona, però encara em quedaven unes pàgines per acabar. Vaig fer-me un cafè i unes torrades, i em vaig posar a estudiar fins a l’hora de dinar. Després de dinar em vaig posar a dormir una mica perquè estava cansat d’estudiar. Vaig dormir durant 1 hora i després vaig trucar a la Sonia per quedar durant una estona. Vaig arribar a l’hora de sopar, vaig fer-me una til·la per tranquil·litzar-me i poder dormir bé i estar tranquil per a l’examen. Vaig posar el despertador una mica abans del normal per poder repassar l’examen i anar una mica més segur a l’examen.